Una entrada random q no anava a escriure sobre les relacions entre la gent
Aquests últims dies he estat pensant molt en com no acabem de ser algú definit, potser, fins que ens relacionem amb algú altre o amb nosaltres. Imagino als humans transformant-se d'un núvol a una forma geomètrica definida. De vegades em sento com un dodecaedre llest per intentar encaixar amb les vores dels altres i les que espero de mi també internament, o també gairebé com si fos un àtom volent formar una molècula provisional. Llesta per semblar-nos còmodes, tot i que de vegades no sigui capaç d'encaixar ni de ser còmoda per mi ni per la resta i també de vegades no sapigui el perquè i resulti hiper frustrant. Quan és culpa o a causa meva i quan és de l'altre? Suposo que normalment és mutu en diferents graus, suposo que és ambigu perquè en veritat seguim sent el núvol que deia al principi (?) I contenim multituds etc. Però sí que és cert que de vegades ens cau bé algú i no es mutu. Ens enamorem i no és mutu. Algú sent alguna mena d'atracció per nosaltres i no és mutu....