Obro els ulls i em faig pas o em trauen cap a l'exterior d'un lloc que fins ara desconeixia i on vull aprendre a existir: ha nascut l'emma que fa blogs i està molt confosa. Encara no sap del tot utilitzar l'interfaç. Q&A amb mi mateixa lmao (?)

Holaaaaaaaaaaaaa!!!1!1

Primer de tot, volia explicar que he sigut influïda per l'ona i posteriorment el pau en això de fer blogs. La meva intenció primera era, influïda per substack, que el meu blog tingués més aviat un format d'article. Una part de mi va pensar que era massa pretenciós, i per altra banda també em vaig començar a exigir massa pel meu gust i temps que vull dedicar a això en fer recerca dels temes que vull tractar. Així que vaig descartar aquesta idea, que m'estava fent procrastinar molt això del blog.

Tot i això, segueix la meva intenció de voler que cada post estigui dedicat, normalment, a la meva reflexió sobre un tema en concret o a uns pocs. No crec que per tant pugui concebre això com un "twist llarg", però de vegades potser se'm fa aproximat i això m'agrada, perquè vull deixar d'escriure tant a twister (especialment per com m'està afectant a l'hora de conviure amb els meus pensaments, cosa que vull explicar més extensament en el següent post). Tot i aquestes intencions, potser (segurament) això vagi variant en el temps. 

Segon, vull demanar disculpes perquè aquest post potser està escrit d'una forma més caòtica del que voldria. No serà la meva intenció en el següent, on vull explicar coses de forma més pautada. Ara mateix, en aquest, només vull provar-me que puc escriure una entrada de blog i publicar-la, ja que el meu cervell, per anar-ho procrastinant, m'ha convençut de que és una activitat dificilíssima. Us juro que aquest blog millorarà. 

Per ara, el que faré en aquest es fer-me preguntes i respondre-les jo mateixa (com quan faig això que de vegades detesto de mi mateixa pero no crec que sigui sempre necessàriament dolent de preguntar-li a algú quelcom i, abans de que em respongui, trobar una resposta que m'agrada i dir-la em veu alta, de manera que m'autorresponc i dic "ah, ja està, no cal").

Aqui ve la primera pregunta que em faig: ¿No hi ha coses que escrigui aqui que potser podria escriure al meu diari? Potser, segurament, però després de pensar-ho:

1. No crec que sigui del tot el mateix, tot i que de vegades hi hagi coses que m'imagino tant escribint al blog com al diari. Això es menys íntim, tot i que de vegades potser overshareji. El que més s'assembla al que vull fer aqui es al que diria durant una conversa que tindria amb algú proper, on de vegades reflexiono en veu alta però, en tot moment, espero diàleg. 

2. Què importa. A mi no m'importa gaire.

Ara ve una pregunta retòrica que us faig (he mentit abans quan deia que les preguntes eren només per mi mateixa): ¿Sabeu què? Aquesta no es l'entrada de blog que tenia pensada escriure en un primer moment, tinc una preparada on vull reflexionar sobre el meu us de xarxes socials i com estic intentant escapar el brainrot i les hores eternes mirant el mòvil mentre només faig que consumir durant hores coses sobre com escapar el brainrot i deixar d'estar hores que es fan eternes mirant el mòvil. 

El que ha passat és el que he dit abans de que porto bastant (gairebé un mes) posposant això de publicar el blog i he decidit que volia fer una entrada igualment i que no cal tenir-ho tot tan planejat. El principal que vull fer amb aquest blog es poder crear converses a distància més extenses amb gent que conec, això em retorna al pensament de que això es pugui assemblar a un twist llarg, ho fa més en la intenció que no la forma o el contingut, ara que hi penso. 

M'agrada la idea de que això sigui un procés més lent, tant el d'escriure com les possibles respostes, que si arriben poden trigar (al menys això imagino) dies. M'agrada això d'utilitzar internet d'una forma que realment em faci gaudir, ocupi un espai petitet i no em generi adicció. M'agradaria aprendre a utilitzar així més internet, buscar les parts que m'agraden enlloc seguir utilitzant-lo com he estat fent fins ara i tranquil.litzar-me amb el discurs simplista i superrrepetit de "bueno té coses bones i dolentes". Amb això no vull dir que pugui aconseguir que el meu us d'internet sigui totalment ètic segons el meu punt de vista i bleh bleh .. em desvio del tema. 

Això de que em responguin em porta a la última i la meva més esperada pregunta d'aquest post:

¿Qui em llegirà? ¿Algú respondrà? 

Si ben es cert que em fa ilu que respongueu o pregunteu alguna cosa (al final ja he dit que m'agrada pensar en això com un espai de diàleg) (veieu que m'agraden els parèntesis) també es cert que, a diferència d'un diari, el simple fet de posar això a internet i exposar-se a que qualsevol ho pugui llegir, ja em fa deixar-me de sentir sola en aquest aspecte. Sento que escriure en un diari pot ser una activitat molt solitària i per això molt petiteta i íntima, això també es reflexiu pero ho equiparo més a pensar en veu alta en una plaça si això fos socialment acceptable.

Avui m'he estat sentint prou sola però aquest sentiment no venia de cap fet en concret que hagi passat avui, més aviat d'un símptoma de l'estiu entre d'altres coses, i precisament per això he pensat que era bon moment per posar-me a escriure el blog enlloc de seguir buscant alguna cosa indeterminada a twister, enlloc d'escriure posts només esperant una resposta, respostes que prenc, com els vídeos de youtube, com les imatges colorides, agradables, boniques i inspiradores d'instagram, com algunes converses de whatsapp, com granets de sucre, compulsivament, que em donen petites dosis d'entusiasme durant el dia, i que entaforo a la meva ment per a que no tregui fils de pensament més llargs que em son més difícils de desembolicar, d'entendre. 

Les converses, es clar, no sempre són així, però crec que part de l'encant que he trobat en algunes xarxes com twister es poder assumir que tothom està disponible tota l'estona, o que hi ha bastanta probabilitat de que ho estigui, i que altra gent assumeixi igualment això de tu. 

I, al final, això fa que es torni cert, que s'estigui tota l'estona a l'espera d'interacció i que es diguin i facin coses amb l'únic propòsit d'interaccionar, de rebre algun estímul; de vegades pel desig de connectar amb algú, de vegades pel simple fet d'interaccionar sense tenir necessitat de transmentre res, de que s'entengui cap missatge, més enllà del "estic aquí".

Trobo a faltar quan entrava només un cop al dia a twister o ni això, i estava totalment bé amb fer això.

Ara m´he tornat a desviar una mica, això es un spoiler de següent post, sigui com sigui, de vegades em pregunto si cal dir el que vull dir, si serà rellevant d'alguna manera, crec que això és sobretot comú quan algun dels elements d'aquest fenòmen se't fa nou o no hi estàs acostumadi. En aquest cas, una plataforma nova per comunicar-me em planteja les preguntes de sempre. La resposta que em dono és també la més habitual, crec que el simple fet de parlar per aqui ja m'està satisfent al menys a mi d'alguna manera, i això ja m'està bé.

 Què som en aquesta societat sino èssers pels quals passen boletes d'informació que recol·lectem dins nostre i es mesclen i obtenen i xoquen i apareixen segons el context concret, èssers que volen treure a l'exterior les boletes sintetitzades d'informació, creient que, per haver sigut sintetitzades algunes dins del seu interior, son seves, i no com mol.lècules que simplement habiten dins teu, però que precisament per això mola expressar-les. Ui, estic simplificant massa això i potser s'entendrà malament o estic oblidant fer incisos que crec que són necessaris! Perdo, ho he volgut enllaçar però això també es part d'un altre post que he pensat on espero que s'entengui. 

Només recordar que tot el que dic aqui son coses que vaig pensant i que per res penso com veritats absolutes, algunes coses les penso més seriosament i d'altres menys.

Com he dit, espero que el següent post sigui més pautat. Passeu bon dia.