El pas del temps es una màquina de convertir possibles en impossibles i a la inversa
Recordava voler escriure l'entrada que faré ara fa uns mesos, per què volia deixar per escrit el que vaig estar pensant un dia de passeig, així que he anat a mirar el xat amb mi mateixa, on m'escric moltes coses i és com una càpsula del temps (a més, com des de fa gairebé un any estic gairebé sempre sense espai al mòbil per fer fotos a galeria, les faig normalment des d'allà i s'ha convertit també en una mena d'àlbum paral·lel). L'únic que he trobat és això (he fet algunes correccions ara), va ser el cinc de setembre, donant una volta per Barcelona i un dia abans de participar en un mercat d'art (que, en resum, va ser genial però em va fer pensar a fer una entrada sobre sentir-se impostora): "-Sobre retornar a un lloc que et fa tornar records. -Quin espai ocupen les persones/éssers i els objectes. -Sobre sentir que has tornat enrere, o que mai has deixat de ser adolescent i la nena de la qual ara renegaves i de sobte et retorna. Van d'això els vint?...